FESTA MAJOR
HIVERN
TRADICIÓ DE LA FM DE SANT BOI
HIVERN
TRADICIÓ DE LA FM DE SANT BOI
La festivitat cau el cinquantè dia després del diumenge de Resurrecció i d’aquí en provenen els mots Pentecostès, d’origen grec, i Cinquagesma, que té arrel llatina. En tots dos casos, es tradueix per ‘el cinquantè dia’. L’origen dels altres noms surten de la comparació amb la Pasqua Florida, considerada la festivitat principal. Per això també es pot referir a aquesta festa amb els noms de Segona Pasqua o Pasqua Granada.
La festa té un fons clarament religiós i commemora el descens d e l’Esperit Sant sobre els apòstols. Segons que expliquen les sagrades escriptures, 50 dies després de la resurrecció de Crist, l’Esperit Sant va aparèixer davant dels seus deixebles més fidels i els va encomanar l’inici de la tasca evangelitzadora. A partir d’aquest moment els apòstols van començar a recórrer el món per fer difusió de la fe cristiana i per això l’Esperit Sant els va dotar de la glossolàlia, que és la comprensió de diverses llengües.
Fons històric d’aquesta celebració és més antic i es basa en una festa agrària en què primitivament es donava gràcies per la collita. Més tard els jueus van convertir la festa en el ‘xavuot’, que literalment vol dir ‘festa de les setmanes’. Aquesta celebració, que els jueus avui dia encara commemoren, recorda el cinquantè dia de l’aparició de Déu al mont del Sinaí i celebra el lliurament de la llei al poble d’Israel.
Finalment, a Barcelona hi perviu la festa dels Cors Muts, una tradició molt curiosa en què diverses agrupacions corals que ja no es dediquen al cant surten en cercavila. Sobretot es fa al barri de la Barceloneta, on els participants surten en colles a fer gresca vestits amb roba cridanera, collarets i barrets i porten instruments com ara rems, destrals i forquilles d’una mida exageradament gran. També se celebra al Raval i al Poble-sec.
L'ESTRELLA DE DAVID
Tot i que ja apareix en construccions al segle III, no era un dels símbols més representatius del judaisme sinó que era considerat un amulet de protecció molt poderós.
Segons les llegendes està relacionat amb el segell de Salomó, un anell màgic amb un estel de cinc puntes que feia servir per controlar els dimonis i en el qual estava inscrit el veritable nom de Déu.
Era considerat una de les expressions simbòliques de la ped
ra filosofal.
També s'identifica amb un escut màgic que portava el Rei David i que el protegia dels seus enemics així com amb l'ànima humana formada pel conscient i l'inconscient simbolitzats pel foc i l'aigua dels triangles equilàters. És en l'Edat Mitjana quan comença a usar-se en nombrosos objectes arribant a ser amb el temps el símbol dels jueus, formant part fins i tot de la seva bandera nacional.
És comú veure-ho entre els no jueus com tatuatge que protegeix contra els maleficis.
EL ICHTHY
El seu origen cau en l'època en què els cristians eren perseguits pels romans, i usaven el Ichthys com un símbol secret per identificar-se uns als altres. Suposadament, quan dos estranys es coneixien, un d'ells havia de dibuixar el primer arc del símbol, i si el segon subjecte era cristià, sabria dibuixar el segon per completar el símbol.
No obstant això, diverses cultures paganes el van utilitzar abans que existís la cristiandat. Generalment era associat a la fertilitat, era conegut com la "Gran mare", ja que deien que la seva forma representa un ventre matern. Entre els cristians, el símbol va perdre popularitat amb la construcció de l'església com a institució, i va ser rescatat tot just fa unes dècades gràcies a les paròdies que li van fer a Darwin amb el "Peix de Darwin".
4. Mania, és la barreja de l'Eros més Ludus és a dir un amor maniàtic. Aquest amor sorgeix de l'obsessió i la passió. En general ve de les persones que tenen baixa autoestima i necessiten sentir-se estimades. És una relació que es basa en la gelosia i la possessió amb la conseqüència que pot acabar en violència.
5. Pragma, és la barreja de Ludos més Storge considerat un amor pragmàtic. En aquest amor la parella aborda la relació des dels interessos comuns, en el realista i pràctic. És una relació amb els mateixos interessos, mateixos gustos, mateixa classe social, etc.
6. Àgape, també conegut com un amor desinteressat. Aquest amor és la combinació del romàntic amb el que es amistós i lleial. Es basa en un compromís No hi ha gelosia i la base és el benestar de l'altre.
OPINIÓ PERSONAL
ORIGEN
El carnaval també està molt relacionat amb la tradició cristiana. Se celebra uns dies abans del Dimecres de Cendra, dia en què comença la Quaresma
En la tradició cristiana, els quaranta dies que dura la Quaresma són un temps de sacrifici en els quals no es pot menjar gaire. Per això, durant el Carnaval hi ha més llibertat i es trenquen moltes regles. Cal aprofitar per fer tot allò que després no es podrà fer.
Dos personatges han representat històricament la lluita entre el que signifiquen el carnaval i la Quaresma. Per un costat, el rei Carnestoltes I per l'altre la vella quaresma.
QUE PENSA L'ESGLÈSIA DEL CARNAVAL
El carnaval, encara que l'Església no l'admet com a celebració religiosa, està associat amb els països de tradició catòlicai amb els cristians ortodoxos orientals.
TRADICIÓ CATALANA
El 16 de Febrer es dijous gras i comença el carnaval.
Els catalans celebrem aquest dia l’entrada als dies de Carnaval, fins l’arribada del Rei Carnestoltes, diumenge vinent. En el seu pregó, el rei dóna permís per passar-s’ho bé sense limitacions, però això nomes dura fins el dimarts. Aquest dia la gent s’adona que tant desordre no és bo.
En un judici públic, el rei és declarat culpable de tot, i se’l condemna a mort. Després de llegir el seu testament, se’l crema en públic. A partir de la mitjanit del dimarts s’acaba la festa i comença la quaresma.
CARNAVAL ARREU DEL MÓN
Ivrea, Itàlia Al carnaval d’aquesta localitat es fa una taronjada amb fruites de veritat. La festa barreja elements medievals amb referències a la invasió napoleònica del segle XIX. La festa té personatges històrics que presideixen els actes: la Mugnaia, il Sostituto Gran Cancelliere, il Magnifico Podestà.
Venècia, Itàlia El carnaval venecià és un dels més famosos es coneix com a festa pública des del 1296. Els protagonistes de la festa són les disfresses i les màscares, especialment pensades per a ocultar la identitat i el sexe. Actualment dura dues setmanes i combina tot d’actes públics amb moltes festes privades. Un dels millors moments és el ‘Volo dell’Angelo’, en què un equilibrista travessa la distància que hi ha entre el campanar de Sant Marc i el Palau Ducal fent acrobàcies sobre un cable.
Colònia, Alemanya Cada 11 de novembre a les 11.11 arrenca el carnaval de Colònia, tot i això,l’autèntica festa comença el dijous de carnaval. El dia clau és el ‘rosenmontag’ quan es fan les cavalcades i es canten les cançons tradicionals, que són en kölsch, l’antiga llengua local de Colònia.
Mohács, Hongria L ’element més curiós de la festa són les disfresses dels ‘busós’, grups d’homes vestits amb pells d’animal i esquelles que porten unes màscares de fusta amb banyes d’aspecte demoníac. L’origen d’aquest carnaval te procedencia a Croàcia, Sèrbia i Eslovènia, és incert.
Nova Orleans, Estats Units El dia clau és el ‘mardi gras’, l’últim dia de la festa i quan s’intensifiquen les desfilades de carrosses. La festa funciona per confraries. Durant les rues, es llancen milers de collarets de boles de plàstic, un objecte que ha acabat esdevenint una icona d’aquest carnaval.
Oruro, Bolívia Encara que sigui poc conegut, és el segon carnaval més multitudinari del món després del de Rio de Janeiro. Milions de persones surten al carrer amb disfresses acolorides corresponents a les diferents agrupacions i desfilen al ritme de danses típiques. El carnaval s’acaba amb una gran processó de més de quinze hores de durada, fins diumenge a la matinada.
Barranquilla, Colòmbia Amb uns orígens que es remunten al segle XIX, la setmana de celebracions hi atreu un milió de persones i és un dels carnavals més destacats de Llatinoamèrica. L’esdeveniment més destacat del carnaval és el dissabte, quan una batalla de flors presidida per la Reina inaugura el festival..
Rio de Janeiro, Brasil El carnaval de Rio de Janeiro és l’exemple més conegut del carnaval brasiler, que se celebra d’una manera molt semblant en altres ciutats del país. És la barreja de les cultures portuguesa, espanyola i afrobrasilera. La festa s’organitza per ‘blocos’, grups de persones que es vesteixen seguint els mateixos temes o celebren la festa d’una determinada manera.
En el cas de l'or podem saber que té dues naturaleses. Quan es representa en barres correspon a l'aspecte material, i quan es representa com una esfera, simbòlicament, es parla de el pla espiritual; i aquest or és el que precisament porto de regal el Rei Melcior.
L'or correspon a la feina d'alquímia, que consisteix a transformar el plom (Saturn) en or (Sol).
Com va utilitzar Jesús el regal de el Rei Melcior
El Rei Mag Melchor li regala or que, simbòlicament, correspon a l'Alquímia. Aquest gran ensenyament de l'Mag Melcior la va poder portar a la pràctica el Crist Jesús en la seva vida diària, i es veu reflectida en la història de la Bíblia en molts capítols, com ara: La prova de Satanàs, El gran manament, El més gran , El jove ric, La dona adúltera.
El Rei Gaspar
El Rei Gaspar, era el Rei pèl-roig, que representava a el continent Asiàtic i l'ofrena d'aquest Rei va ser la tradició de la Qabbalah i com a símbol d'això li obsequi encens a l'petit nen Jesús.
És conegut pels inicis de tots els temps que l'encens està associat al cosmos i de la Cosmobiología, millor coneguda com astrologia.
Dins de la simbologia l'encens està representat per un triangle, per ser més exacte, amb una piràmide de quatre costats, que s'ajunten en l'àpex -en la punta- on tots els costats s'uneixen en només punt: el cel.
Com va utilitzar Jesús el regal de el Rei Gaspar
El Rei mag Gaspar li regala encens, que correspon a l'Astrologia i la Qabbalah. Jesús el Crist va portar aquest bell regal a la pràctica en un sens fi de vivències. Per confirmar aquests esdeveniments podem veure alguns exemples en la història de la Bíblia, com ara: Elecció dels 12 deixebles.
El Rei Baltasar
El Rei Baltasar, de raça negra, representava al continent Africà i venia des d'Egipte amb la màgia i sortilegis del seu poble, es transportava en un elefant i li regala a l'infant Jesús una mirra que la va lliurar en una capseta, perquè el símbol d'allò físic és el quadrat o el cub. La mirra, en el seu aspecte elevat, representa per als Iniciats la màgia, etimològicament màgia.
Com va utilitzat Jesús el regal de Rei Baltasar
Jesús va viure un sens fi de situacions on va poder fer ús de la màgia i de el poder de la curació, per això vegem alguns exemples de la vida: Jesús camina sobre el mar i Jesús el Mag.
Precisament, per aquesta dubteu entre el Nadal pagana i Nadal cristià, hi va haver un cas en 1990, en el qual la junta escolar de Solon va decidir eliminar totes les representacions del Nadal en qualsevol àmbit escolar, ja que era una pràctica en contra de l'Estat laic de la ciutat, és a dir, no respectava la separació entre Església i Estat.
Igualment, la junta va perdre el cas perquè les famílies es van oposar al fet que els seus fills no poguessin celebrar el Nadal a l'escola, defensant que la pràctica del Nadal era un acte secular i formava part de totes les cultures de l'món. Tot i que la junta perdés el cas, sí que van aconseguir eliminar les oracions i la lectura de la bíblia, associades a la celebració del Nadal.
L'origen del Nadal, no és per res cristià és pagà. La primera vegada que podem sentir parlar del Nadal celebrades el 25 de desembre va sorgir gairebé dos segles després del naixement de Crist pel que, tant abans com després del naixement de l'infant Jesús, existia una celebració a final d'any, al voltant de la figura de Saturn que els romans van implantar.
Els romans celebraven la Saturnalia romana que no era més que un festival que representava el solstici d'hivern (entre el 20 i 23 de desembre) on es honraven el déu Saturn. Durant aquesta festa, els romans s'esvalotaven i per això, els pocs cristians que existien en aquella època, s'oposaven a aquestes celebracions tan descontrolades.
D'aquesta manera es diu que el Nadal va sorgir per substituir la celebració de Saturn, rei de el Sol, en anglès «sun», de manera que es va prendre com el naixement del fill de Déu, que en anglès és «són». Més tard, quan la religió cristiana es va imposar en tot l'Imperi Romà, el rei Justinià va declarar el Nadal com unes festes cíviques, encara que poc va durar aquesta compostura, ja que en l'Edat Mitjana les festes nadalenques es van convertir en dies per beure i estar de gresca del matí a la nit.
De fet, si mirem costums antics, pot semblar molt estrany celebrar el naixement d'algú ja que en els primers segles d'Esgésia Cristiana, es solia celebrar la mort de les persones que eres importants i no els seus naixements.

Que entenem per violència de gènere?
Història i origen 25 de Novembre
- La convocatòria va ser iniciada pel moviment feminista llatinoamericà a 1981 en commemoració a la data en què van ser assassinades, el 1960, les tres germanes Mirabal a la República Dominicana.
- El 1999 la jornada de reivindicació va ser assumida per l'Assemblea General de les Nacions Unides en la seva resolució 54/134 el 17 de desembre de 1999.
- La violència contra les dones s'ha convertit en un problema estructural
- El seu origen es troba en la manca d'equitat en les relacions entre homes i dones en diferents àmbits i en la discriminació persistent cap a les dones.
- Entre les claus per lluitar contra la violència cap a les dones i avançar en la prevenció, està l'educació i una resposta adequada de la justícia que eviti la impunitat.
Per què es fa?
Divendres, en el món cristià, ha estat considerat històricament com un dia de dol, ja que és aquell dia de la setmana en què va ser crucificat Jesús de Nazareth. Un exemple molt clar és la decisió de Tom Sawyer de visitar un cementiri a la nit d'un divendres.
Un altre exemple cèlebre és el divendres 13 d'octubre de 1307, quan, sota les ordres de Felip IV de França (Felip el Bell), un grup de cavallers templers, va ser capturat i portat davant del tribunal de la Inquisició per a ser jutjat i condemnat per supòsits crims en contra de la cristiandat. La unió de divendres i 13 es va popularitzar com a conseqüència de la sèrie de pel·lícules de terror "Divendres 13"
El número 13
El nombre tretze, des de l'antiguitat, va ser considerat com de mal auguri per diversos motius, entre els principals, el fet de ser el següent nombre primer després de l'dotze (el dotze seria tingut en gran estima, donades la seva practicitat i qualitats matemàtiques). En l'últim sopar de Jesús, tretze van ser els comensals; tant la Càbala com les llegendes nòrdiques s'enumeren a 13 esperits malignes; en l'Apocalipsi, el capítol 13 correspon a l'Anticrist i la bèstia; una llegenda escandinava explica que en un sopar de déus en el Valhalla, Loki, l'esperit de l'malament, era el tretzè convidat; això es "va cristianitzar" més tard a el dir que Satan (Abadón) era el 13è àngel (Apocalipsi). En el Tarot, aquest nombre fa referència a la mort (encara que per fer justícia cal afegir que no només significa mort sinó també significa canvi: canvi d'estat, de vida, etc.). Així mateix, les bruixes viatjaven a la muntanya Blocksberg en grups de tretze durant la Walpurgisnacht.
Curiositat 1: com es diu la por a el nombre 13?
La triscaidecafobia o trececafobia és la por irracional a el nombre tretze. La paraula triscaidecafobia prové de el grec i és una paraula compusta per tres térninos: 'Treis', 'kai' i 'deka', que signifiquen, respectivament, '3' 'i' '10', unida a una altra, la coneguda 'fòbia ', que significa por.
Curiositat 2: quantes vegades a l'any és divendres 13?
Si l'1 de gener de l'any de traspàs cau diumenge, els mesos de gener, abril i juliol tindran un divendres 13 cada un. Al segle XX, això va ocórrer en 1928, 1956 i 1984. I en aquest segle XXI, va passar quatre vegades en 2012; i passarà quatre més, en 2040, 2068, 2096.