viernes, 7 de mayo de 2021


 FESTA MAJOR

CONCEPTE

Una festa major és la festa o el festival més important de cada barri, poble, vila o ciutat. Típicament commemora un fet important de la seva història o tradició, com ara la seva fundació. Aquesta festa pot ser alhora una festa patronal, o sigui una festa en honor d'un sant patró o santa patrona. Sovint, quan no cau en estiu, se celebra una segona festa major en aquesta època de l'any. 

Les festes majors són el punt de trobada d'una comunitat local. Es reuneix anualment a l'entorn d'uns escenaris comuns com la plaça o l'església i afirma la seva existència com a col·lectiu a partir d'uns referents simbòlics compartits 

FESTES D'ESTIU I D'HIVERN

ESTIU 

En un primer moment la festa era una reproducció simbòlica del cicle cosmològic, un acompanyament de el cicle de la planta. A l'hivern, quan la planta està sota terra i el sol decreix, les festes es caracteritzen per ser les de l'hàbitat humà (domèstic i comunitari). 

El solstici d'hivern marca l'inici de les mascarades carnavalesques que acompanyen el despertar de la natura. Així, a l'estiu, identificat amb les idees de lluminositat, alegria, calor i fertilitat, la festa és s'identifica amb la celebració de la collita. Són festes d'acció de gràcies, romeries d'agraïment pels fruits recollits. 

El sol és l'astre per excel·lència que acompanya i regeix la benedicció dels camps. En el solstici d'estiu de l'hemisferi nord el sol arriba al zenit al migdia sobre el Tròpic de Càncer i en el solstici d'hivern arriba al zenit al migdia sobre el Tròpic de Capricorn. Ocorre dues vegades per any: el 20 o 21 de juny i el 21 o 22 de desembre de cada any. 

En el solstici d'estiu de l'hemisferi Sud el Sol aconsegueix el zenit al migdia sobre el Tròpic de Capricorn i en el solstici d'hivern arriba al zenit al migdia sobre el Tròpic de Càncer. Ocorre dues vegades per any: el 20 o 21 de desembre i el 21 o 22 de juny de cada any. Al llarg de l'any la posició de el Sol vista des de la Terra es mou cap al Nord i el Sud. 
L'existència dels solsticis està provocada per la inclinació de l'eix de la Terra sobre el pla de la seva òrbita. En els dies de solstici, la longitud del dia i la latitud de el Sol al migdia són màximes (en el solstici d'estiu) i mínimes (en el solstici d'hivern) comparades amb qualsevol altre dia de l'any. 

En l'actualitat, la festa del solstici d'estiu la representa la coneguda com a Nit de Sant Joan, festivitat d'origen molt antic que sol anar lligada a encendre fogueres o focs, la qual cosa al seu torn està molt relacionat amb les celebracions en què es festejava l'arribada del solstici d'estiu a l'hemisferi nord, el ritu principal consisteix en encendre una foguera. 
En molts llocs les celebracions actuals tenen una connexió directa amb les celebracions de l'antiguitat lligades al solstici d'estiu, de manera que en elles pot detectar-se una gran influència de ritus pre-cristians o simplement vinculats als cicles de la natura.

HIVERN


El diumenge 21 de Desembre se celebra el solstici d'hivern, és a dir, l'arribada de l'hivern amb festes i celebracions que es remunten a centenars d'anys enrere. I per què es festeja l'arribada de l'estació més dura de les quatre? El solstici d'hivern vol dir que aquesta nit és la més llarga de l'any en l'hemisferi nord, i aquest dilluns serà el dia més curt de l'any. És a dir, que a partir de dimarts que ve els dies s'aniran allargant fins al solstici d'estiu. Des de l'antiguitat.

TRADICIÓ DE LA FM DE SANT BOI


La festa comença el diumenge anterior al 20 de maig, diada de Sant Baldiri, amb l’Estirada de Corda, un dels actes que donen el tret de sortida de la Festa Major de Sant Boi. 

Es tracta d’una competició lúdica entre santjoanencs (els habitants de sant Joan d’Espí) i santboians que va començar l’any 1992 i que en l’actualitat es celebra durant tot al dia a banda i banda del riu Llobregat.  

 
En l’organització de la festa major hi participen més de 50 entitats de la vila, en coordinació amb l’ajuntament. Els actes comencen la vigília del 20 de maig amb el pregó i el ball de festa major. El 20 de maig, la festa comença amb un ofici solemne, espectacles infantils i diversos concerts i balls.   


El dissabte de Festa Major, els actes comencen amb les matinades dels grallers, i durant tot el dia es succeeixen activitats per a tots els gustos i edats: la Fira del Joc i l’Aventura, una fira amb activitats i jocs pels més menuts que es celebra des de 1987, la Festa de la Gent Gran, que dura quasi dues setmanes, i la Trobada Gegantera, un esdeveniment organitzat per la Colla de Geganters i Grallers local des de 1990 i que compta amb la participació de moltes colles vingudes d’arreu de Catalunya. La Trobada consta d’una concentració, cercavila i ball final de tots els gegants participants a la plaça Deesa de l’Aigua del Parc de la Muntanyeta. Els actes de dissabte culminen amb la Tabalada i el posterior Correfoc, un esdeveniment que dóna pas al concert musical de la Festa Major que compta amb l’actuació dels millors grups del pop-rock català del moment.   


El matí de diumenge de Festa Major comença amb una Trobada de Puntaires (des de 1994), una audició de sardanes i un Concurs de Paelles de Festa Major (des de 1997). A la tarda té lloc la trobada castellera, que es realitza des de 1994 a la plaça de l’Ajuntament i que compta amb diverses colles convidades. La festa es clou amb un gran castell de focs d’artifici. 


CASTELLERS I SIMBOLISME


La Colla Castellera de Sant Boi, coneguda popularment com Castellers de Sant Boi, és fundada el 19 de febrer de 1994. 
La idea de formar una colla castellera a Sant Boi va sorgir a finals de 1993. La primera actuació de la colla va ser durant la Festa Major de Sant Boi de 1994, en que van descarregar un pilar de quatre. Dos dies més tard, apadrinats pels Castellers de Castelldefels, van descarregar el dos de cinc, el quatre de sis i el pilar de quatre. Els millors castells aconseguits pels castellers de Sant Boi són el tres de 7, el quatre de 7 i el pilar de 5. L'any 2007 van decidir deixar d'actuar per manca d'efectius. 
Tot i així no van dissoldre la colla a l'espera que les noves generacions puguin tirar endavant l'entitat. 

jueves, 6 de mayo de 2021


 LA SEGONA PASQUA 

El dilluns 1 de juny es fa la Segona Pasqua, una festa que se celebra de manera desigual a tot el país: com que és una festivitat d’elecció municipal, algunes poblacions fan festa i algunes altres no. Tot i això és una festa de caràcter religiós.

La festivitat cau el cinquantè dia després del diumenge de Resurrecció i d’aquí en provenen els mots Pentecostès, d’origen grec, i Cinquagesma, que té arrel llatina. En tots dos casos, es tradueix per ‘el cinquantè dia’. L’origen dels altres noms surten de la comparació amb la Pasqua Florida, considerada la festivitat principal. Per això també es pot referir a aquesta festa amb els noms de Segona Pasqua o Pasqua Granada.

La festa té un fons clarament religiós i commemora el descens d e l’Esperit Sant sobre els apòstols. Segons que expliquen les sagrades escriptures, 50 dies després de la resurrecció de Crist, l’Esperit Sant va aparèixer davant dels seus deixebles més fidels i els va encomanar l’inici de la tasca evangelitzadora. A partir d’aquest moment els apòstols van començar a recórrer el món per fer difusió de la fe cristiana i per això l’Esperit Sant els va dotar de la glossolàlia, que és la comprensió de diverses llengües. 

Fons històric d’aquesta celebració és més antic i es basa en una festa agrària en què primitivament es donava gràcies per la collita. Més tard els jueus van convertir la festa en el ‘xavuot’, que literalment vol dir ‘festa de les setmanes’. Aquesta celebració, que els jueus avui dia encara commemoren, recorda el cinquantè dia de l’aparició de Déu al mont del Sinaí i celebra el lliurament de la llei al poble d’Israel. 

Finalment, a Barcelona hi perviu la festa dels Cors Muts, una tradició molt curiosa en què diverses agrupacions corals que ja no es dediquen al cant surten en cercavila. Sobretot es fa al barri de la Barceloneta, on els participants surten en colles a fer gresca vestits amb roba cridanera, collarets i barrets i porten instruments com ara rems, destrals i forquilles d’una mida exageradament gran. També se celebra al Raval i al Poble-sec.

viernes, 30 de abril de 2021


SIMBOLS DE AHIR I D'AVUI 

L'ESTRELLA DE DAVID

Tot i que ja apareix en construccions al segle III, no era un dels símbols més representatius del judaisme sinó que era considerat un amulet de protecció molt poderós. 

Segons les llegendes està relacionat amb el segell de Salomó, un anell màgic amb un estel de cinc puntes que feia servir per controlar els dimonis i en el qual estava inscrit el veritable nom de Déu. 

Era considerat una de les expressions simbòliques de la ped
ra filosofal.

També s'identifica amb un escut màgic que portava el Rei David i que el protegia dels seus enemics així com amb l'ànima humana formada pel conscient i l'inconscient simbolitzats pel foc i l'aigua dels triangles equilàters. És en l'Edat Mitjana quan comença a usar-se en nombrosos objectes arribant a ser amb el temps el símbol dels jueus, formant part fins i tot de la seva bandera nacional. 

És comú veure-ho entre els no jueus com tatuatge que protegeix contra els maleficis.

EL ICHTHY

Aquest símbol és fàcil reconèixer per a molts, però el seu nom no resulta tan popular, ve de l'acrònim Iesous Christos Theou hYiós Soter: "Jesucrist, Fill de Déu, Salvador", i és un fort símbol cristià. 

El seu origen cau en l'època en què els cristians eren perseguits pels romans, i usaven el Ichthys com un símbol secret per identificar-se uns als altres. Suposadament, quan dos estranys es coneixien, un d'ells havia de dibuixar el primer arc del símbol, i si el segon subjecte era cristià, sabria dibuixar el segon per completar el símbol.

No obstant això, diverses cultures paganes el van utilitzar abans que existís la cristiandat. Generalment era associat a la fertilitat, era conegut com la "Gran mare", ja que deien que la seva forma representa un ventre matern. Entre els cristians, el símbol va perdre popularitat amb la construcció de l'església com a institució, i va ser rescatat tot just fa unes dècades gràcies a les paròdies que li van fer a Darwin amb el "Peix de Darwin".


jueves, 22 de abril de 2021

 SANT JORDI


SÍMBOLS TIPICS DE SANT JORDI


El drac: és un símbol del mal, de les tendències demoníaques, del caos, de les pulsions salvatges i incontrolades del nostre inconscient. Pot ser considerat un ésser mitològic que atrau la prosperitat, el poder i la fortalesa.
La princesa: és el símbol de la nostra pròpia perfecció, del nostre millor jo, d'aquesta imatge de nosaltres mateixos que per la seva bellesa i perfecció ens empeny a l'amor.





La rosa: designa una perfecció acabada, un èxit sense culpa. La rosa per la seva relació a la sang versada apareix sovint com el símbol d'un renaixement místic. La rosa s'ha fet també símbol de l'amor. 







La font i l'aigua:  diu la llegenda que el drac custodia la font de la qual brolla l'aigua. La font és l'origen i l'essencial. L'aigua neteja la nostra brutícia i culpa, no té forma pròpia i s'emmotlla a qualsevol recipient.




El cavaller: és aquell que és capaç de dominar al seu corcel. Diu la llegenda que el cavall és blanc, el color que tot ho reflecteix i dóna llum que no guarda res per a si mateix és a dir el color del lliurament.




La llança: sol relacionar-se a aquesta poderosa arma amb l'eix que uneix el de dalt amb el de baix, el cel amb la terra i amb els inferns, el camí que comunica tot el que existeix permetent l'ascens i el descens entre els mons. Relacionada també amb l'arma del dominant als seus enemics amb la força de la part alta.



El llibre: el 23 d'abril es commemora la mort de dos grans autor de la literatura Miguel de cervantes i William Shakespeare. I per això és el día internacional del llibre per la mort dels dos grans escriptors. Per això aquest dia es regala un llibre.  





ORIGEN DE LA RELACIÓ ENTRE SANT JORDI AMB ELS ENAMORATS 

Al segle XV ja es feia a Barcelona una fira de roses amb motiu de Sant Jordi. Hi acudien sobretot nuvis, promesos i matrimonis joves, i això fa pensar que el costum de regalar una rosa té l'origen en aquesta festa. 

Des del segle XV, a Catalunya la diada de Sant Jordi és el dia dels enamorats, i és costum que les parelles es regalin una rosa vermella «com la sang» i un llibre. 

Sant Jordi és per excel·lència el patró dels enamorats a Catalunya gràcies a la gran gesta del sant de salvar la princesa d’aquell monstre ferotge.


PER QUÈ ES REGALEN ROSES I LLIBRES ?


Explica la llegenda que la vila de Montblanc estava sent terroritzada per un drac. Estava instal·lat als afores del poble i cada vegada s'aproximava més a les muralles, per això, els habitants van haver de buscar una manera de mantenir-lo lluny. Van començar donant-li de menjar animals però, com aquests es van acabar, no van tenir més remei que sacrificar ells mateixos. Van ficar els noms de tots, inclosos els reis en una olla i, cada dia, una mà innocent decidia qui moriria al dia següent. Un dia, l'escollida va ser la princesa i, tot i les súpliques del rei, la donzella va sortir de les muralles, quan el terrible drac avançava cap a ella, va sorgir un cavaller sobre el seu cavall i va anar contra la bèstia. El drac es va sotmetre al cavaller que li va lligar el cinturó de la princesa al coll. La jove, va agafar l'altre extrem i va portar a la bèstia, fins a les portes de la ciutat. Allà, a la vista de tots, el cavaller va rematar al drac i de la seva sang va créixer un roser de què van brollar roses vermelles i la hi va lliurar la princesa.  

D'aquí la tradició que els homes els regalen a les dones una rosa vermella, com a símbol de passió. Elles, per la seva banda, els recompensen amb un llibre. Ja que, el 23 d'abril se celebra el Dia del llibre, un dia en què es commemora la mort de Miguel de Cervantes i William Shakespeare.

lunes, 12 de abril de 2021

 LA CORONA D'ESPINES DE JESÚS 


SIGNIFICAT I QUÈ ÉS 

La corona d’espines és una de les relíquies de la Passió de Crist. Aquest es va col·locar sobre el mateix durant la seva crucifixió, com  a símbol del poderós rei que serveix de servidor i de burla, proclamant el rei dels jutges.

SIMBOLISME 

Després de la creu, la corona d'espines és probablement el símbol més conegut de la fe cristiana ja que la va portar Jesús abans i durant la seva crucifixió.  

Les espines representen els pecats de la humanitat que Jesús va assumir.  Jesús va morir portant els pecats del món per donar a la humanitat una oportunitat de perdó. 

La corona d'espines s'utilitza sovint per simbolitzar el sofriment i la mort de Jesucrist, el rei del cristianisme Però no es queda només aquí, segons algunes fonts, a més del dolor i deshonra, significa l'alliberament del pecat original.  

El pecat original es troba recollit en el Gènesi 3: 17-19 fent referència a la maledicció sobre la terra originat per la rebel·lia d'Adam i Eva. Aquesta maledicció condemna a la terra a cards i espines privant de la santedat i justícia originària.

EN QUIN EVANGELI SURT?

Esmentada en els evangelis de Joan (19; 2,5), Marc (15 : 17)  i Mateu (27 : 29) '' I els soldats agafan una corona d'espines i la van posar sobre el seu cap, i li van vestir amb un mantell de porpra '' ( Evangeli segons Sant Joan ( 19 : 2 ) 

EN L'ACTUALITAT 

La corona d'espines és considerada per molta gent com la Santa Corona de Crist. Després d'haver passat per moltes mans al llarg de la història, es troba a la Catedral de Notre Dame de del Concordat de 1801 entre la França revolucionària i la Santa Seu. Tot i l'incendi de el 15 d'abril de 2019 la corona es troba intacta.

jueves, 25 de marzo de 2021

 SETMANA SANTA


La Setmana Santa és el conjunt de celebracions de caràcter religiós que es fa l'última setmana de Quaresma, entre el Diumenge de Rams i el Diumenge de Resurrecció, és a dir, el dia de Pasqua. Les festivitats commemoren els últims moments de la vida de Jesús: el Diumenge de Rams és el dia en què se celebra l'entrada de Jesús a Jerusalem, el Dijous Sant és la data de l'Últim sopar, el Divendres Sant recorda la crucifixió, de dissabte Sant és dia de dol i, finalment, el diumenge de Pasqua on es celebra la resurrecció.

MOTIU

La Setmana Santa és la festa cristiana que recorda els últims moments de Crist a la Terra: la passió, la mort i la resurrecció; és a dir, des que arriba a Jerusalem proclamat Salvador, fins que és processat, mort, enterrat i ressuscita.

SÍMBOLS I EL SEU SIGNIFICAT

Les palmes i rams: són símbols de victòria. Jesús va arribar a Jerusalem, muntat en un ase, va ser rebut per una multitud de persones que entonaven cants t enien palmes o rams per tal de saludar i felicitar el messies.




El pa i el vi: simbolitzen la vida eterna, el cos i sang de Jesucrist que va ser ofert als seus deixebles en l'Últim Sopar. També simbolitzen la unió dels fidels amb la seva fe cristiana.





El lavatori de peus: és un símbol d'humilitat i entrega de Jesucrist als altres, durant l'Últim Sopar ell els
va rentar els peus als seus deixebles com a exemple del que havien de posar en pràctica al llarg de la seva vida, és a dir, amor, humilitat i servir als altres.




La creu: simbolitza tant el sofriment, passió i sacrifici de Jesucrist per la humanitat com, la salvació, reconciliació i unió amb Jesucrist. La creu és el principal símbol de la fe i l'Església Catòlica.







El Ciri Pasqual: representa la mort i resurrecció de Jesucrist, la llum i la vida de l'món.





L'aigua baptismal: la nit de Pasqua es realitzen els batejos per tal d'incorporar a Jesucrist en la vida dels batejats. L'aigua simbolitza la vida i és un mitjà de purificació.





El conill de Pasqua: conill és un animal que simbolitza la vida i la fertilitat. És a dir, la vida de Jesucrist ressuscitat i la capacitat que té la Pasqua en si mateixa per incorporar nous deixebles en el cristianisme.





El Ou de Pasqua: a l'igual que el conill, simbolitzen la vida i la fertilitat, el començament d'una nova vida. Per Pasqua l'Ou representa la resurrecció de Jesucrist.




OPINIÓ PERSONAL; CANCELACIÓ DE LES CELEBRACIONS POPULARS A CAUSA DEL COVID

D'una banda penso que el correcte és cancel·lar totes les festes populars, inclosa la Setmana Santa a causa de la situació que estem vivint pel COVID, ja que d'aquesta manera evitem ajuntar-nos gent de diferents entorns i així poder disminuir els casos. Però d'altra banda, entenc que per a les persones que aquesta festa sigui una cosa molt significativa, com la gent cristiana, és una cosa bastant dur perquè per a ells aquesta festivitat té un significat important. I per això mateix, penso que en part és injust cancel·lar festes com aquesta encara que sigui el correcte, perquè hi ha gent que porta preparant-se durant molt de temps, i que d'altra banda moltes persones es segueixin ajuntant sense cap tipus de motiu ni protecció necessària per a fer celebracions innecessàries.

jueves, 18 de marzo de 2021

 L'AMOR

No hi ha una sola manera d'estimar ni un sol tipus d'amor ja que segons la psicologia els tipus d'amor varien segons els tipus de personalitats i relacions de parelles. A més, poden experimentar-se diversos tipus al llarg d'una mateixa relació de parella o segons l'etapa de la vida què ens trobem.

ELS DIFERENTS TIPUS D'AMOR


1. Eros, és un amor romàntic i passional. Aquest tipus d'amor és el que es dóna a el principi i és quan moltes parelles asseguren haver-se enamorat "a primera vista". Té a veure amb la intensitat de l'atracció física i passional per l'altra persona.


2. Ludus, és un amor lúdic. En aquest amor, la parella busca més aventures i diversió on l'atracció física juga un paper important, però quan les persones s'avorreixen van en busca d'un nou amor.



3. Storge, és un amor amistós i lleial. El més important es d'amor emocional. Està basat en la lleialtat, l'amistat i la companyonia. Es caracteritza per ser un amor madur i compromès de les relacions duradores.

4. Mania, és la barreja de l'Eros més Ludus és a dir un amor maniàtic. Aquest amor sorgeix de  l'obsessió i la passió. En general ve de les persones que tenen baixa autoestima i necessiten sentir-se estimades. És una relació que es basa en la gelosia i la possessió amb la conseqüència que pot acabar en violència.



5. Pragma, és la barreja de Ludos més Storge considerat un amor pragmàtic. En aquest amor la parella aborda la relació des dels interessos comuns, en el realista i pràctic. És una relació amb els mateixos interessos, mateixos gustos, mateixa classe social, etc.

6. Àgape, també conegut com un amor desinteressat. Aquest amor és la combinació del romàntic amb el que es amistós i lleial. Es basa en un compromís No hi ha gelosia i la base és el benestar de l'altre.


OPINIÓ PERSONAL 

Des del meu punt de vista i opinió personal hi crec que per que un amor sigui de veritat ha de ser desinteressat i donar la major felicitat a l'altre sense buscar un benefic mutu.

Desprès de veure tots el tipus d'amor que n'hi han penso que el mes comú de tots és el Storge ja que està basat en la lleialtat i la maduressa que son una part essencial per que un amor  segui durader. 

A banda de les diferents etapes de l'amor, una persona o parella pot experimentar més d'un al llarg de la seva vida. Depenent de les situacions que li vagin succein i la seva forma de pensar.

Tambe crec que no tot el mon pot experimentat tot tipus de sentiments, ja que encara que ens donin una difinició comuna de la paraula '' amor '' o '' d'estimar desinteresadament '' cada persona ho sent i ho viu d'una manera distinta a l'altre, ja que cadascú de nosaltres tenim diferents persepcions de l'amor. Per tant, per molt que ens expliquin que és sentir no ho sabrem mai fins que no ho visquem com a primera persona, ja que a els sentiments no s'entenen fins que tu no ho començes a experimentar.

viernes, 12 de febrero de 2021


CARNAVAL 

ORIGEN

El carnaval també està molt relacionat amb la tradició cristiana. Se celebra uns dies abans del Dimecres de Cendra, dia en què comença la Quaresma 

En la tradició cristiana, els quaranta dies que dura la Quaresma són un temps de sacrifici en els quals no es pot menjar gaire. Per això, durant el Carnaval hi ha més llibertat i es trenquen moltes regles. Cal aprofitar per fer tot allò que després no es podrà fer.

Dos personatges han representat històricament la lluita entre el que signifiquen el carnaval i la Quaresma. Per un costat, el rei Carnestoltes I per l'altre la vella quaresma.


QUE PENSA L'ESGLÈSIA DEL CARNAVAL 


El carnaval, encara que l'Església no l'admet com a celebració religiosa, està associat amb els països de tradició catòlicai amb els cristians ortodoxos orientals.


TRADICIÓ CATALANA

El 16 de Febrer es dijous gras i comença el carnaval.

Els catalans celebrem aquest dia l’entrada als dies de Carnaval, fins l’arribada del Rei Carnestoltes, diumenge vinent. En el seu pregó, el rei dóna permís per passar-s’ho bé sense limitacions, però això nomes dura fins el dimarts. Aquest dia la gent s’adona que tant desordre no és bo.

En un judici públic, el rei és declarat culpable de tot, i se’l condemna a mort. Després de llegir el seu testament, se’l crema en públic. A partir de la mitjanit del dimarts s’acaba la festa i comença la quaresma.

CARNAVAL ARREU DEL MÓN

Ivrea, Itàlia Al carnaval d’aquesta localitat es fa una taronjada amb fruites de veritat. La festa barreja elements medievals amb referències a la invasió napoleònica del segle XIX. La festa té personatges històrics que presideixen els actes: la Mugnaia, il Sostituto Gran Cancelliere, il Magnifico Podestà.

Venècia, Itàlia El carnaval venecià és un dels més famosos es coneix com a festa pública des del 1296. Els protagonistes de la festa són les disfresses i les màscares, especialment pensades per a ocultar la identitat i el sexe. Actualment dura dues setmanes i combina tot d’actes públics amb moltes festes privades. Un dels millors moments és el ‘Volo dell’Angelo’, en què un equilibrista travessa la distància que hi ha entre el campanar de Sant Marc i el Palau Ducal fent acrobàcies sobre un cable.

Colònia, Alemanya Cada 11 de novembre a les 11.11 arrenca el carnaval de Colònia, tot i això,l’autèntica festa comença el dijous de carnaval. El dia clau és el ‘rosenmontag’ quan es fan les cavalcades i es canten les cançons tradicionals, que són en kölsch, l’antiga llengua local de Colònia.

Mohács, Hongria L ’element més curiós de la festa són les disfresses dels ‘busós’, grups d’homes vestits amb pells d’animal i esquelles que porten unes màscares de fusta amb banyes d’aspecte demoníac. L’origen d’aquest carnaval te procedencia a Croàcia, Sèrbia i Eslovènia, és incert. 

Nova Orleans, Estats Units El dia clau és el ‘mardi gras’, l’últim dia de la festa i quan s’intensifiquen les desfilades de carrosses. La festa funciona per confraries. Durant les rues, es llancen milers de collarets de boles de plàstic, un objecte que ha acabat esdevenint una icona d’aquest carnaval. 

Oruro, Bolívia Encara que sigui poc conegut, és el segon carnaval més multitudinari del món després del de Rio de Janeiro. Milions de persones surten al carrer amb disfresses acolorides corresponents a les diferents agrupacions i desfilen al ritme de danses típiques. El carnaval s’acaba amb una gran processó de més de quinze hores de durada, fins diumenge a la matinada. 

Barranquilla, Colòmbia Amb uns orígens que es remunten al segle XIX, la setmana de celebracions hi atreu un milió de persones i és un dels carnavals més destacats de Llatinoamèrica. L’esdeveniment més destacat del carnaval és el dissabte, quan una batalla de flors presidida per la Reina inaugura el festival..

Rio de Janeiro, Brasil El carnaval de Rio de Janeiro és l’exemple més conegut del carnaval brasiler, que se celebra d’una manera molt semblant en altres ciutats del país. És la barreja de les cultures portuguesa, espanyola i afrobrasilera. La festa s’organitza per ‘blocos’, grups de persones que es vesteixen seguint els mateixos temes o celebren la festa d’una determinada manera.

viernes, 15 de enero de 2021

SENTIT DEL NADAL

Jo crec que el nadal a nivell de significat de la societat ha evolucionat molt de fa uns anys fins al dia d'avui, ja que s'ha tornat en certa part una festa de consum abusiu, això fa que la majoria de persones es prenguin aquesta celebració d'una manera més interessada a l'hora de rebre i comprar regals i no com la seva principal funció que jo considero que és reunir-se i passar aquestes dates amb la família sense importar tota la resta. D'aquesta manera, penso que l'esperit nadalenc a mesura que van passant els anys es va perdent cada vegada mes. 

A nivell personal considero que el Nadal és una festivitat familiar, per estar envoltada de la gent que t'estima i gaudir d'aquests dies al costat d'ells. Penso això ja que des de molt petita a la meva família aquests dies els vam celebrar amb molta importància i tots junts, per tant és el que a mi m'han ensenyat des de sempre i com jo ho he viscut. Obviament, també és una realitat que augmenti el consum de regals durant papa noel o reis ja que a tothom li agrada despertar-se un matí de Nadal i tenir coses sota de l'arbre, però com he dit abans no considero que això sigui el principal sentit d'aquestes festes.

lunes, 11 de enero de 2021


SIMBOLOGIA DELS REIS MAGS


El Rei Melchor

El Rei Melchor, segurament es transportava en un cavall blanc com a símbol de puresa i de perfecció. En astrologia esotèrica a el signe d'Àries el regeix un cavall com a símbol de direcció. Precisament aquesta és la naturalesa així com força i velocitat.

En el cas de l'or podem saber que té dues naturaleses. Quan es representa en barres correspon a l'aspecte material, i quan es representa com una esfera, simbòlicament, es parla de el pla espiritual; i aquest or és el que precisament porto de regal el Rei Melcior.

L'or correspon a la feina d'alquímia, que consisteix a transformar el plom (Saturn) en or (Sol).

Com va utilitzar Jesús el regal de el Rei Melcior

El Rei Mag Melchor li regala or que, simbòlicament, correspon a l'Alquímia. Aquest gran ensenyament de l'Mag Melcior la va poder portar a la pràctica el Crist Jesús en la seva vida diària, i es veu reflectida en la història de la Bíblia en molts capítols, com ara: La prova de Satanàs, El gran manament, El més gran , El jove ric, La dona adúltera.

El Rei Gaspar

El Rei Gaspar, era el Rei pèl-roig, que representava a el continent Asiàtic i l'ofrena d'aquest Rei va ser la tradició de la Qabbalah i com a símbol d'això li obsequi encens a l'petit nen Jesús.

És conegut pels inicis de tots els temps que l'encens està associat al cosmos i de la Cosmobiología, millor coneguda com astrologia.

Dins de la simbologia l'encens està representat per un triangle, per ser més exacte, amb una piràmide de quatre costats, que s'ajunten en l'àpex -en la punta- on tots els costats s'uneixen en només punt: el cel.

Com va utilitzar Jesús el regal de el Rei Gaspar

El Rei mag Gaspar li regala encens, que correspon a l'Astrologia i la Qabbalah. Jesús el Crist va portar aquest bell regal a la pràctica en un sens fi de vivències. Per confirmar aquests esdeveniments podem veure alguns exemples en la història de la Bíblia, com ara: Elecció dels 12 deixebles.

El Rei Baltasar

El Rei Baltasar, de raça negra, representava al continent Africà i venia des d'Egipte amb la màgia i sortilegis del seu poble, es transportava en un elefant i li regala a l'infant Jesús una mirra que la va lliurar en una capseta, perquè el símbol d'allò físic és el quadrat o el cub. La mirra, en el seu aspecte elevat, representa per als Iniciats la màgia, etimològicament màgia.

Com va utilitzat Jesús el regal de Rei Baltasar

Jesús va viure un sens fi de situacions on va poder fer ús de la màgia i de el poder de la curació, per això vegem alguns exemples de la vida: Jesús camina sobre el mar i Jesús el Mag.


viernes, 11 de diciembre de 2020

ORIGEN DEL NADAL

Encara que normalment associem l'origen del Nadal als mites cristians i a el catolicisme, ja que representa el naixement de l'infant Jesús, en realitat, això és un error, al menys tal com tenim avui dia acceptada el Nadal.

Precisament, per aquesta dubteu entre el Nadal pagana i Nadal cristià, hi va haver un cas en 1990, en el qual la junta escolar de Solon va decidir eliminar totes les representacions del Nadal en qualsevol àmbit escolar, ja que era una pràctica en contra de l'Estat laic de la ciutat, és a dir, no respectava la separació entre Església i Estat.

Igualment, la junta va perdre el cas perquè les famílies es van oposar al fet que els seus fills no poguessin celebrar el Nadal a l'escola, defensant que la pràctica del Nadal era un acte secular i formava part de totes les cultures de l'món. Tot i que la junta perdés el cas, sí que van aconseguir eliminar les oracions i la lectura de la bíblia, associades a la celebració del Nadal.

L'origen del Nadal, no és per res cristià és pagà. La primera vegada que podem sentir parlar del Nadal celebrades el 25 de desembre va sorgir gairebé dos segles després del naixement de Crist pel que, tant abans com després del naixement de l'infant Jesús, existia una celebració a final d'any, al voltant de la figura de Saturn que els romans van implantar.

Els romans celebraven la Saturnalia romana que no era més que un festival que representava el solstici d'hivern (entre el 20 i 23 de desembre) on es honraven el déu Saturn. Durant aquesta festa, els romans s'esvalotaven i per això, els pocs cristians que existien en aquella època, s'oposaven a aquestes celebracions tan descontrolades.

D'aquesta manera es diu que el Nadal va sorgir per substituir la celebració de Saturn, rei de el Sol, en anglès «sun», de manera que es va prendre com el naixement del fill de Déu, que en anglès és «són». Més tard, quan la religió cristiana es va imposar en tot l'Imperi Romà, el rei Justinià va declarar el Nadal com unes festes cíviques, encara que poc va durar aquesta compostura, ja que en l'Edat Mitjana les festes nadalenques es van convertir en dies per beure i estar de gresca del matí a la nit.

De fet, si mirem costums antics, pot semblar molt estrany celebrar el naixement d'algú ja que en els primers segles d'Esgésia Cristiana, es solia celebrar la mort de les persones que eres importants i no els seus naixements.


jueves, 19 de noviembre de 2020


25 DE NOVEMBRE

Una mujer es asesinada cada semana a manos de su pareja en España -  Observatorioviolencia.org

Que entenem per violència de gènere?

  • Acte violent o agressió
  • Situació de desigualtat 
  • Dany físic, sexual o psicològic, incloses les amenaces.

Història i origen 25 de Novembre

  • La convocatòria va ser iniciada pel moviment feminista llatinoamericà a 1981 en commemoració a la data en què van ser assassinades, el 1960, les tres germanes Mirabal a la República Dominicana. 

  • El 1999 la jornada de reivindicació va ser assumida per l'Assemblea General de les Nacions Unides en la seva resolució 54/134 el 17 de desembre de 1999. 

  • La violència contra les dones s'ha convertit en un problema estructural 

  • El seu origen es troba en la manca d'equitat en les relacions entre homes i dones en diferents àmbits i en la discriminació persistent cap a les dones. 

  • Entre les claus per lluitar contra la violència cap a les dones i avançar en la prevenció, està l'educació i una resposta adequada de la justícia que eviti la impunitat.

Per què es fa?

  • Per denunciar la violència que s'exerceix sobre les dones a tot el món i reclamar polítiques en tots els països per la seva eradicació. 
Opinió personal

Jo considero violència qualsevol acte violent com les agressions físiques. Tot i que pot haver paraules ofensives i entenc que sempre es pot respondre-hi amb paraules, i és la nostra responsabilitat saber quan fer-ho, per tant, qualsevol persona que passi d'aquest límit jo ho consideraria un agressor / a.

D'altra banda, no puc arribar a entendre com en el segle que estem se segueixin veient milers de casos de violecia, ja que això ve d'una desigualtat entre dones i homes creada per la societat, acte que em sembla de tenir molt pocs valors . Arran d'això també em baso en què cada un fa i actua segons la forma que li hagin educat o el que hagi vist, és a dir els valors que té aquesta persona i no crec que en aquest món ens hagin parlat obertament d'aquest tema, cosa que considero bastant important, i no li estan donant la importància necessària. Bàsicament penso que d'aquests temes ens haurien de parlar des de molt petits tant en l'àmbit familiar com en l'escolar ja que passem molt més temps a l'institut que a les nostres pròpies cases, per això mateix, seria necessari que en comptes d'ensenyar-nos coses innecessàries i que a la fi i al el cap no utilitzarem en un futur, ens inculcaran uns valors i ens explicaran termes com la desigualtat i que es considera violència de gènere.

Per últim vull recalcar que aquest tema cada dia que passa va a pitjor, ja que es veuen més casos i la violència augmenta ja que les generacions cada vegada tenen molt menys respecte en tots els sentits, però incloent aquest també. Suposo que hauria de fer alguna cosa a l'respecte, però clar, és molt més fàcil quedar-se al marge i no actuar fins que veus que el que li passen a altres dones et pot arribar a passar a tu, a la teva mare, la teva àvia, etc , però clar, en aquest moment potser ja han patit milers de dones actes violents els quals no podran esborrar.


viernes, 13 de noviembre de 2020

DIVENDRES 13

Història

Divendres, en el món cristià, ha estat considerat històricament com un dia de dol, ja que és aquell dia de la setmana en què va ser crucificat Jesús de Nazareth. Un exemple molt clar és la decisió de Tom Sawyer de visitar un cementiri a la nit d'un divendres.

Un altre exemple cèlebre és el divendres 13 d'octubre de 1307, quan, sota les ordres de Felip IV de França (Felip el Bell), un grup de cavallers templers, va ser capturat i portat davant del tribunal de la Inquisició per a ser jutjat i condemnat per supòsits crims en contra de la cristiandat. La unió de divendres i 13 es va popularitzar com a conseqüència de la sèrie de pel·lícules de terror "Divendres 13"

El número 13

El nombre tretze, des de l'antiguitat, va ser considerat com de mal auguri per diversos motius, entre els principals, el fet de ser el següent nombre primer després de l'dotze (el dotze seria tingut en gran estima, donades la seva practicitat i qualitats matemàtiques). En l'últim sopar de Jesús, tretze van ser els comensals; tant la Càbala com les llegendes nòrdiques s'enumeren a 13 esperits malignes; en l'Apocalipsi, el capítol 13 correspon a l'Anticrist i la bèstia; una llegenda escandinava explica que en un sopar de déus en el Valhalla, Loki, l'esperit de l'malament, era el tretzè convidat; això es "va cristianitzar" més tard a el dir que Satan (Abadón) era el 13è àngel (Apocalipsi). En el Tarot, aquest nombre fa referència a la mort (encara que per fer justícia cal afegir que no només significa mort sinó també significa canvi: canvi d'estat, de vida, etc.). Així mateix, les bruixes viatjaven a la muntanya Blocksberg en grups de tretze durant la Walpurgisnacht.

Curiositat 1: com es diu la por a el nombre 13?

La triscaidecafobia o trececafobia és la por irracional a el nombre tretze. La paraula triscaidecafobia prové de el grec i és una paraula compusta per tres térninos: 'Treis', 'kai' i 'deka', que signifiquen, respectivament, '3' 'i' '10', unida a una altra, la coneguda 'fòbia ', que significa por.

Curiositat 2: quantes vegades a l'any és divendres 13?

Si l'1 de gener de l'any de traspàs cau diumenge, els mesos de gener, abril i juliol tindran un divendres 13 cada un. Al segle XX, això va ocórrer en 1928, 1956 i 1984. I en aquest segle XXI, va passar quatre vegades en 2012; i passarà quatre més, en 2040, 2068, 2096.


jueves, 5 de noviembre de 2020


 ELECCIONS EE.UU 2020

Simbología dels colors dels partits polítics


-  Blau: El blau representa responsabilitat, confiança, saviesa, intel·ligència, poder, tranquil·litat i seguretat. En l'actualitat s'associa generalment aquest color a la política conservadora, tot i que en la revolució francesa el blau va començar sent un color republicà.

Com passa això? Sorgeix principalment en el S.VXIII quan els Tories (Conservadors) de parlament britànic escullen el blau com a color que representa l'ordre i la monarquia. I durant el S. XX és associat a moviments de tipus feixista com les camises negres de Moussolini, la Falange Espanyola, Els Lancieri de Romania, etc ..

-  Vermell: El vermell és un color molt intens i se sol associar a la passió, el desig, l'amor i, sobretot, a la revolució. Sol representar, en general, als partits d'esquerra, tendint a canviar la tonalitat de vermell en funció de si un partit és més extrem o no dins de l'esquerra. El seu origen ve per la revolució francesa, ja que els radicals republicans adopten el color vermell per honrar els màrtirs que van morir lluitant per acabar amb la monarquia.

Simbología partits polítics en estats units (animals)


Els principals partits polítics nord-americans tenen, cadascun, un símbol o mascota que es remunta a el segle XIX. Donada la seva antiguitat, les històries de per què es van adoptar l'elefant i el ruc pràcticament s'han oblidat en l'imaginari col·lectiu. No obstant això, les dues han de la seva fama a la mateixa persona: Thomas Nast.

Al segle XIX, el Partit Demòcrata va adoptar el seu tradicional ruc gràcies a una de les seves figures més rellevants: Andrew Jackson -candidat a la presidència en 1829 i posterior president fins 1837- va ser comparat pels seus adversaris amb un ase causa de la seva tossuderia i estretor de mires. Això, però, no disgustar a Jackson, que va adoptar a l'animal com a símbol, ressaltant qualitats com la seva capacitat per treballar.

D'altra banda, el Partit Republicà va tenir la seva primera trobada amb el símbol de l'elefant sota la presidència d'Abraham Lincoln (1861-1865). Durant la guerra civil nord-americana, el president va emprar la imatge de l'paquiderm en diversos cartells. Això pot ser degut a el fet que l'expressió "veure a l'elefant" es va emprar, durant el conflicte, amb el sentit d'haver entrat en combat. També durant la seva presidència, Lincoln va respondre negativament a l'oferiment del rei de Siam -l'actual Tailàndia- d'enviar exemplars d'elefant per criar en sòl nord-americà.