SIMBOLS DE AHIR I D'AVUI 

L'ESTRELLA DE DAVID

Tot i que ja apareix en construccions al segle III, no era un dels símbols més representatius del judaisme sinó que era considerat un amulet de protecció molt poderós. 

Segons les llegendes està relacionat amb el segell de Salomó, un anell màgic amb un estel de cinc puntes que feia servir per controlar els dimonis i en el qual estava inscrit el veritable nom de Déu. 

Era considerat una de les expressions simbòliques de la ped
ra filosofal.

També s'identifica amb un escut màgic que portava el Rei David i que el protegia dels seus enemics així com amb l'ànima humana formada pel conscient i l'inconscient simbolitzats pel foc i l'aigua dels triangles equilàters. És en l'Edat Mitjana quan comença a usar-se en nombrosos objectes arribant a ser amb el temps el símbol dels jueus, formant part fins i tot de la seva bandera nacional. 

És comú veure-ho entre els no jueus com tatuatge que protegeix contra els maleficis.

EL ICHTHY

Aquest símbol és fàcil reconèixer per a molts, però el seu nom no resulta tan popular, ve de l'acrònim Iesous Christos Theou hYiós Soter: "Jesucrist, Fill de Déu, Salvador", i és un fort símbol cristià. 

El seu origen cau en l'època en què els cristians eren perseguits pels romans, i usaven el Ichthys com un símbol secret per identificar-se uns als altres. Suposadament, quan dos estranys es coneixien, un d'ells havia de dibuixar el primer arc del símbol, i si el segon subjecte era cristià, sabria dibuixar el segon per completar el símbol.

No obstant això, diverses cultures paganes el van utilitzar abans que existís la cristiandat. Generalment era associat a la fertilitat, era conegut com la "Gran mare", ja que deien que la seva forma representa un ventre matern. Entre els cristians, el símbol va perdre popularitat amb la construcció de l'església com a institució, i va ser rescatat tot just fa unes dècades gràcies a les paròdies que li van fer a Darwin amb el "Peix de Darwin".