FESTA MAJOR

CONCEPTE

Una festa major és la festa o el festival més important de cada barri, poble, vila o ciutat. Típicament commemora un fet important de la seva història o tradició, com ara la seva fundació. Aquesta festa pot ser alhora una festa patronal, o sigui una festa en honor d'un sant patró o santa patrona. Sovint, quan no cau en estiu, se celebra una segona festa major en aquesta època de l'any. 

Les festes majors són el punt de trobada d'una comunitat local. Es reuneix anualment a l'entorn d'uns escenaris comuns com la plaça o l'església i afirma la seva existència com a col·lectiu a partir d'uns referents simbòlics compartits 

FESTES D'ESTIU I D'HIVERN

ESTIU 

En un primer moment la festa era una reproducció simbòlica del cicle cosmològic, un acompanyament de el cicle de la planta. A l'hivern, quan la planta està sota terra i el sol decreix, les festes es caracteritzen per ser les de l'hàbitat humà (domèstic i comunitari). 

El solstici d'hivern marca l'inici de les mascarades carnavalesques que acompanyen el despertar de la natura. Així, a l'estiu, identificat amb les idees de lluminositat, alegria, calor i fertilitat, la festa és s'identifica amb la celebració de la collita. Són festes d'acció de gràcies, romeries d'agraïment pels fruits recollits. 

El sol és l'astre per excel·lència que acompanya i regeix la benedicció dels camps. En el solstici d'estiu de l'hemisferi nord el sol arriba al zenit al migdia sobre el Tròpic de Càncer i en el solstici d'hivern arriba al zenit al migdia sobre el Tròpic de Capricorn. Ocorre dues vegades per any: el 20 o 21 de juny i el 21 o 22 de desembre de cada any. 

En el solstici d'estiu de l'hemisferi Sud el Sol aconsegueix el zenit al migdia sobre el Tròpic de Capricorn i en el solstici d'hivern arriba al zenit al migdia sobre el Tròpic de Càncer. Ocorre dues vegades per any: el 20 o 21 de desembre i el 21 o 22 de juny de cada any. Al llarg de l'any la posició de el Sol vista des de la Terra es mou cap al Nord i el Sud. 

L'existència dels solsticis està provocada per la inclinació de l'eix de la Terra sobre el pla de la seva òrbita. En els dies de solstici, la longitud del dia i la latitud de el Sol al migdia són màximes (en el solstici d'estiu) i mínimes (en el solstici d'hivern) comparades amb qualsevol altre dia de l'any. 

En l'actualitat, la festa del solstici d'estiu la representa la coneguda com a Nit de Sant Joan, festivitat d'origen molt antic que sol anar lligada a encendre fogueres o focs, la qual cosa al seu torn està molt relacionat amb les celebracions en què es festejava l'arribada del solstici d'estiu a l'hemisferi nord, el ritu principal consisteix en encendre una foguera. 

En molts llocs les celebracions actuals tenen una connexió directa amb les celebracions de l'antiguitat lligades al solstici d'estiu, de manera que en elles pot detectar-se una gran influència de ritus pre-cristians o simplement vinculats als cicles de la natura.

HIVERN

El diumenge 21 de Desembre se celebra el solstici d'hivern, és a dir, l'arribada de l'hivern amb festes i celebracions que es remunten a centenars d'anys enrere. I per què es festeja l'arribada de l'estació més dura de les quatre? El solstici d'hivern vol dir que aquesta nit és la més llarga de l'any en l'hemisferi nord, i aquest dilluns serà el dia més curt de l'any. És a dir, que a partir de dimarts que ve els dies s'aniran allargant fins al solstici d'estiu. Des de l'antiguitat.

TRADICIÓ DE LA FM DE SANT BOI

La festa comença el diumenge anterior al 20 de maig, diada de Sant Baldiri, amb l’Estirada de Corda, un dels actes que donen el tret de sortida de la Festa Major de Sant Boi. 

Es tracta d’una competició lúdica entre santjoanencs (els habitants de sant Joan d’Espí) i santboians que va començar l’any 1992 i que en l’actualitat es celebra durant tot al dia a banda i banda del riu Llobregat.  

 

En l’organització de la festa major hi participen més de 50 entitats de la vila, en coordinació amb l’ajuntament. Els actes comencen la vigília del 20 de maig amb el pregó i el ball de festa major. El 20 de maig, la festa comença amb un ofici solemne, espectacles infantils i diversos concerts i balls.   

El dissabte de Festa Major, els actes comencen amb les matinades dels grallers, i durant tot el dia es succeeixen activitats per a tots els gustos i edats: la Fira del Joc i l’Aventura, una fira amb activitats i jocs pels més menuts que es celebra des de 1987, la Festa de la Gent Gran, que dura quasi dues setmanes, i la Trobada Gegantera, un esdeveniment organitzat per la Colla de Geganters i Grallers local des de 1990 i que compta amb la participació de moltes colles vingudes d’arreu de Catalunya. La Trobada consta d’una concentració, cercavila i ball final de tots els gegants participants a la plaça Deesa de l’Aigua del Parc de la Muntanyeta. Els actes de dissabte culminen amb la Tabalada i el posterior Correfoc, un esdeveniment que dóna pas al concert musical de la Festa Major que compta amb l’actuació dels millors grups del pop-rock català del moment.   

El matí de diumenge de Festa Major comença amb una Trobada de Puntaires (des de 1994), una audició de sardanes i un Concurs de Paelles de Festa Major (des de 1997). A la tarda té lloc la trobada castellera, que es realitza des de 1994 a la plaça de l’Ajuntament i que compta amb diverses colles convidades. La festa es clou amb un gran castell de focs d’artifici. 

CASTELLERS I SIMBOLISME

La Colla Castellera de Sant Boi, coneguda popularment com Castellers de Sant Boi, és fundada el 19 de febrer de 1994. 

La idea de formar una colla castellera a Sant Boi va sorgir a finals de 1993. La primera actuació de la colla va ser durant la Festa Major de Sant Boi de 1994, en que van descarregar un pilar de quatre. Dos dies més tard, apadrinats pels Castellers de Castelldefels, van descarregar el dos de cinc, el quatre de sis i el pilar de quatre. Els millors castells aconseguits pels castellers de Sant Boi són el tres de 7, el quatre de 7 i el pilar de 5. L'any 2007 van decidir deixar d'actuar per manca d'efectius. 

Tot i així no van dissoldre la colla a l'espera que les noves generacions puguin tirar endavant l'entitat. 

 LA SEGONA PASQUA 

El dilluns 1 de juny es fa la Segona Pasqua, una festa que se celebra de manera desigual a tot el país: com que és una festivitat d’elecció municipal, algunes poblacions fan festa i algunes altres no. Tot i això és una festa de caràcter religiós.

La festivitat cau el cinquantè dia després del diumenge de Resurrecció i d’aquí en provenen els mots Pentecostès, d’origen grec, i Cinquagesma, que té arrel llatina. En tots dos casos, es tradueix per ‘el cinquantè dia’. L’origen dels altres noms surten de la comparació amb la Pasqua Florida, considerada la festivitat principal. Per això també es pot referir a aquesta festa amb els noms de Segona Pasqua o Pasqua Granada.

La festa té un fons clarament religiós i commemora el descens d e l’Esperit Sant sobre els apòstols. Segons que expliquen les sagrades escriptures, 50 dies després de la resurrecció de Crist, l’Esperit Sant va aparèixer davant dels seus deixebles més fidels i els va encomanar l’inici de la tasca evangelitzadora. A partir d’aquest moment els apòstols van començar a recórrer el món per fer difusió de la fe cristiana i per això l’Esperit Sant els va dotar de la glossolàlia, que és la comprensió de diverses llengües. 

Fons històric d’aquesta celebració és més antic i es basa en una festa agrària en què primitivament es donava gràcies per la collita. Més tard els jueus van convertir la festa en el ‘xavuot’, que literalment vol dir ‘festa de les setmanes’. Aquesta celebració, que els jueus avui dia encara commemoren, recorda el cinquantè dia de l’aparició de Déu al mont del Sinaí i celebra el lliurament de la llei al poble d’Israel. 

Finalment, a Barcelona hi perviu la festa dels Cors Muts, una tradició molt curiosa en què diverses agrupacions corals que ja no es dediquen al cant surten en cercavila. Sobretot es fa al barri de la Barceloneta, on els participants surten en colles a fer gresca vestits amb roba cridanera, collarets i barrets i porten instruments com ara rems, destrals i forquilles d’una mida exageradament gran. També se celebra al Raval i al Poble-sec.

SIMBOLS DE AHIR I D'AVUI 

L'ESTRELLA DE DAVID

Tot i que ja apareix en construccions al segle III, no era un dels símbols més representatius del judaisme sinó que era considerat un amulet de protecció molt poderós. 

Segons les llegendes està relacionat amb el segell de Salomó, un anell màgic amb un estel de cinc puntes que feia servir per controlar els dimonis i en el qual estava inscrit el veritable nom de Déu. 

Era considerat una de les expressions simbòliques de la ped
ra filosofal.

També s'identifica amb un escut màgic que portava el Rei David i que el protegia dels seus enemics així com amb l'ànima humana formada pel conscient i l'inconscient simbolitzats pel foc i l'aigua dels triangles equilàters. És en l'Edat Mitjana quan comença a usar-se en nombrosos objectes arribant a ser amb el temps el símbol dels jueus, formant part fins i tot de la seva bandera nacional. 

És comú veure-ho entre els no jueus com tatuatge que protegeix contra els maleficis.

EL ICHTHY

Aquest símbol és fàcil reconèixer per a molts, però el seu nom no resulta tan popular, ve de l'acrònim Iesous Christos Theou hYiós Soter: "Jesucrist, Fill de Déu, Salvador", i és un fort símbol cristià. 

El seu origen cau en l'època en què els cristians eren perseguits pels romans, i usaven el Ichthys com un símbol secret per identificar-se uns als altres. Suposadament, quan dos estranys es coneixien, un d'ells havia de dibuixar el primer arc del símbol, i si el segon subjecte era cristià, sabria dibuixar el segon per completar el símbol.

No obstant això, diverses cultures paganes el van utilitzar abans que existís la cristiandat. Generalment era associat a la fertilitat, era conegut com la "Gran mare", ja que deien que la seva forma representa un ventre matern. Entre els cristians, el símbol va perdre popularitat amb la construcció de l'església com a institució, i va ser rescatat tot just fa unes dècades gràcies a les paròdies que li van fer a Darwin amb el "Peix de Darwin".

 SANT JORDI

SÍMBOLS TIPICS DE SANT JORDI

El drac: és un símbol del mal, de les tendències demoníaques, del caos, de les pulsions salvatges i incontrolades del nostre inconscient. Pot ser considerat un ésser mitològic que atrau la prosperitat, el poder i la fortalesa.

La princesa: és el símbol de la nostra pròpia perfecció, del nostre millor jo, d'aquesta imatge de nosaltres mateixos que per la seva bellesa i perfecció ens empeny a l'amor.

La rosa: designa una perfecció acabada, un èxit sense culpa. La rosa per la seva relació a la sang versada apareix sovint com el símbol d'un renaixement místic. La rosa s'ha fet també símbol de l'amor. 

La font i l'aigua:  diu la llegenda que el drac custodia la font de la qual brolla l'aigua. La font és l'origen i l'essencial. L'aigua neteja la nostra brutícia i culpa, no té forma pròpia i s'emmotlla a qualsevol recipient.

El cavaller: és aquell que és capaç de dominar al seu corcel. Diu la llegenda que el cavall és blanc, el color que tot ho reflecteix i dóna llum que no guarda res per a si mateix és a dir el color del lliurament.

La llança: sol relacionar-se a aquesta poderosa arma amb l'eix que uneix el de dalt amb el de baix, el cel amb la terra i amb els inferns, el camí que comunica tot el que existeix permetent l'ascens i el descens entre els mons. Relacionada també amb l'arma del dominant als seus enemics amb la força de la part alta.

El llibre: el 23 d'abril es commemora la mort de dos grans autor de la literatura Miguel de cervantes i William Shakespeare. I per això és el día internacional del llibre per la mort dels dos grans escriptors. Per això aquest dia es regala un llibre.  

ORIGEN DE LA RELACIÓ ENTRE SANT JORDI AMB ELS ENAMORATS 

Al segle XV ja es feia a Barcelona una fira de roses amb motiu de Sant Jordi. Hi acudien sobretot nuvis, promesos i matrimonis joves, i això fa pensar que el costum de regalar una rosa té l'origen en aquesta festa. 

Des del segle XV, a Catalunya la diada de Sant Jordi és el dia dels enamorats, i és costum que les parelles es regalin una rosa vermella «com la sang» i un llibre. 

Sant Jordi és per excel·lència el patró dels enamorats a Catalunya gràcies a la gran gesta del sant de salvar la princesa d’aquell monstre ferotge.

PER QUÈ ES REGALEN ROSES I LLIBRES ?

Explica la llegenda que la vila de Montblanc estava sent terroritzada per un drac. Estava instal·lat als afores del poble i cada vegada s'aproximava més a les muralles, per això, els habitants van haver de buscar una manera de mantenir-lo lluny. Van començar donant-li de menjar animals però, com aquests es van acabar, no van tenir més remei que sacrificar ells mateixos. Van ficar els noms de tots, inclosos els reis en una olla i, cada dia, una mà innocent decidia qui moriria al dia següent. Un dia, l'escollida va ser la princesa i, tot i les súpliques del rei, la donzella va sortir de les muralles, quan el terrible drac avançava cap a ella, va sorgir un cavaller sobre el seu cavall i va anar contra la bèstia. El drac es va sotmetre al cavaller que li va lligar el cinturó de la princesa al coll. La jove, va agafar l'altre extrem i va portar a la bèstia, fins a les portes de la ciutat. Allà, a la vista de tots, el cavaller va rematar al drac i de la seva sang va créixer un roser de què van brollar roses vermelles i la hi va lliurar la princesa.  

D'aquí la tradició que els homes els regalen a les dones una rosa vermella, com a símbol de passió. Elles, per la seva banda, els recompensen amb un llibre. Ja que, el 23 d'abril se celebra el Dia del llibre, un dia en què es commemora la mort de Miguel de Cervantes i William Shakespeare.

 LA CORONA D'ESPINES DE JESÚS 

SIGNIFICAT I QUÈ ÉS 

La corona d’espines és una de les relíquies de la Passió de Crist. Aquest es va col·locar sobre el mateix durant la seva crucifixió, com  a símbol del poderós rei que serveix de servidor i de burla, proclamant el rei dels jutges.

SIMBOLISME 

Després de la creu, la corona d'espines és probablement el símbol més conegut de la fe cristiana ja que la va portar Jesús abans i durant la seva crucifixió.  

Les espines representen els pecats de la humanitat que Jesús va assumir.  Jesús va morir portant els pecats del món per donar a la humanitat una oportunitat de perdó. 

La corona d'espines s'utilitza sovint per simbolitzar el sofriment i la mort de Jesucrist, el rei del cristianisme Però no es queda només aquí, segons algunes fonts, a més del dolor i deshonra, significa l'alliberament del pecat original.  

El pecat original es troba recollit en el Gènesi 3: 17-19 fent referència a la maledicció sobre la terra originat per la rebel·lia d'Adam i Eva. Aquesta maledicció condemna a la terra a cards i espines privant de la santedat i justícia originària.

EN QUIN EVANGELI SURT?

Esmentada en els evangelis de Joan (19; 2,5), Marc (15 : 17)  i Mateu (27 : 29) '' I els soldats agafan una corona d'espines i la van posar sobre el seu cap, i li van vestir amb un mantell de porpra '' ( Evangeli segons Sant Joan ( 19 : 2 ) 

EN L'ACTUALITAT 

La corona d'espines és considerada per molta gent com la Santa Corona de Crist. Després d'haver passat per moltes mans al llarg de la història, es troba a la Catedral de Notre Dame de del Concordat de 1801 entre la França revolucionària i la Santa Seu. Tot i l'incendi de el 15 d'abril de 2019 la corona es troba intacta.

 SETMANA SANTA

La Setmana Santa és el conjunt de celebracions de caràcter religiós que es fa l'última setmana de Quaresma, entre el Diumenge de Rams i el Diumenge de Resurrecció, és a dir, el dia de Pasqua. Les festivitats commemoren els últims moments de la vida de Jesús: el Diumenge de Rams és el dia en què se celebra l'entrada de Jesús a Jerusalem, el Dijous Sant és la data de l'Últim sopar, el Divendres Sant recorda la crucifixió, de dissabte Sant és dia de dol i, finalment, el diumenge de Pasqua on es celebra la resurrecció.

MOTIU

La Setmana Santa és la festa cristiana que recorda els últims moments de Crist a la Terra: la passió, la mort i la resurrecció; és a dir, des que arriba a Jerusalem proclamat Salvador, fins que és processat, mort, enterrat i ressuscita.

SÍMBOLS I EL SEU SIGNIFICAT

Les palmes i rams: són símbols de victòria. Jesús va arribar a Jerusalem, muntat en un ase, va ser rebut per una multitud de persones que entonaven cants t enien palmes o rams per tal de saludar i felicitar el messies.

El pa i el vi: simbolitzen la vida eterna, el cos i sang de Jesucrist que va ser ofert als seus deixebles en l'Últim Sopar. També simbolitzen la unió dels fidels amb la seva fe cristiana.

El lavatori de peus: és un símbol d'humilitat i entrega de Jesucrist als altres, durant l'Últim Sopar ell els

va rentar els peus als seus deixebles com a exemple del que havien de posar en pràctica al llarg de la seva vida, és a dir, amor, humilitat i servir als altres.

La creu: simbolitza tant el sofriment, passió i sacrifici de Jesucrist per la humanitat com, la salvació, reconciliació i unió amb Jesucrist. La creu és el principal símbol de la fe i l'Església Catòlica.

El Ciri Pasqual: representa la mort i resurrecció de Jesucrist, la llum i la vida de l'món.

L'aigua baptismal: la nit de Pasqua es realitzen els batejos per tal d'incorporar a Jesucrist en la vida dels batejats. L'aigua simbolitza la vida i és un mitjà de purificació.

El conill de Pasqua: conill és un animal que simbolitza la vida i la fertilitat. És a dir, la vida de Jesucrist ressuscitat i la capacitat que té la Pasqua en si mateixa per incorporar nous deixebles en el cristianisme.

El Ou de Pasqua: a l'igual que el conill, simbolitzen la vida i la fertilitat, el començament d'una nova vida. Per Pasqua l'Ou representa la resurrecció de Jesucrist.

OPINIÓ PERSONAL; CANCELACIÓ DE LES CELEBRACIONS POPULARS A CAUSA DEL COVID

D'una banda penso que el correcte és cancel·lar totes les festes populars, inclosa la Setmana Santa a causa de la situació que estem vivint pel COVID, ja que d'aquesta manera evitem ajuntar-nos gent de diferents entorns i així poder disminuir els casos. Però d'altra banda, entenc que per a les persones que aquesta festa sigui una cosa molt significativa, com la gent cristiana, és una cosa bastant dur perquè per a ells aquesta festivitat té un significat important. I per això mateix, penso que en part és injust cancel·lar festes com aquesta encara que sigui el correcte, perquè hi ha gent que porta preparant-se durant molt de temps, i que d'altra banda moltes persones es segueixin ajuntant sense cap tipus de motiu ni protecció necessària per a fer celebracions innecessàries.

 L'AMOR

No hi ha una sola manera d'estimar ni un sol tipus d'amor ja que segons la psicologia els tipus d'amor varien segons els tipus de personalitats i relacions de parelles. A més, poden experimentar-se diversos tipus al llarg d'una mateixa relació de parella o segons l'etapa de la vida què ens trobem.

ELS DIFERENTS TIPUS D'AMOR

1. Eros, és un amor romàntic i passional. Aquest tipus d'amor és el que es dóna a el principi i és quan moltes parelles asseguren haver-se enamorat "a primera vista". Té a veure amb la intensitat de l'atracció física i passional per l'altra persona.

2. Ludus, és un amor lúdic. En aquest amor, la parella busca més aventures i diversió on l'atracció física juga un paper important, però quan les persones s'avorreixen van en busca d'un nou amor.

3. Storge, és un amor amistós i lleial. El més important es d'amor emocional. Està basat en la lleialtat, l'amistat i la companyonia. Es caracteritza per ser un amor madur i compromès de les relacions duradores.

4. Mania, és la barreja de l'Eros més Ludus és a dir un amor maniàtic. Aquest amor sorgeix de  l'obsessió i la passió. En general ve de les persones que tenen baixa autoestima i necessiten sentir-se estimades. És una relació que es basa en la gelosia i la possessió amb la conseqüència que pot acabar en violència.

5. Pragma, és la barreja de Ludos més Storge considerat un amor pragmàtic. En aquest amor la parella aborda la relació des dels interessos comuns, en el realista i pràctic. És una relació amb els mateixos interessos, mateixos gustos, mateixa classe social, etc.

6. Àgape, també conegut com un amor desinteressat. Aquest amor és la combinació del romàntic amb el que es amistós i lleial. Es basa en un compromís No hi ha gelosia i la base és el benestar de l'altre.

OPINIÓ PERSONAL 

Des del meu punt de vista i opinió personal hi crec que per que un amor sigui de veritat ha de ser desinteressat i donar la major felicitat a l'altre sense buscar un benefic mutu.

Desprès de veure tots el tipus d'amor que n'hi han penso que el mes comú de tots és el Storge ja que està basat en la lleialtat i la maduressa que son una part essencial per que un amor  segui durader. 

A banda de les diferents etapes de l'amor, una persona o parella pot experimentar més d'un al llarg de la seva vida. Depenent de les situacions que li vagin succein i la seva forma de pensar.

Tambe crec que no tot el mon pot experimentat tot tipus de sentiments, ja que encara que ens donin una difinició comuna de la paraula '' amor '' o '' d'estimar desinteresadament '' cada persona ho sent i ho viu d'una manera distinta a l'altre, ja que cadascú de nosaltres tenim diferents persepcions de l'amor. Per tant, per molt que ens expliquin que és sentir no ho sabrem mai fins que no ho visquem com a primera persona, ja que a els sentiments no s'entenen fins que tu no ho començes a experimentar.