FESTA MAJOR
CONCEPTE
Una festa major és la festa o el festival més important de cada barri, poble, vila o ciutat. Típicament commemora un fet important de la seva història o tradició, com ara la seva fundació. Aquesta festa pot ser alhora una festa patronal, o sigui una festa en honor d'un sant patró o santa patrona. Sovint, quan no cau en estiu, se celebra una segona festa major en aquesta època de l'any.
Les festes majors són el punt de trobada d'una comunitat local. Es reuneix anualment a l'entorn d'uns escenaris comuns com la plaça o l'església i afirma la seva existència com a col·lectiu a partir d'uns referents simbòlics compartits
FESTES D'ESTIU I D'HIVERN
ESTIU
En un primer moment la festa era una reproducció simbòlica del cicle cosmològic, un acompanyament de el cicle de la planta. A l'hivern, quan la planta està sota terra i el sol decreix, les festes es caracteritzen per ser les de l'hàbitat humà (domèstic i comunitari).
El solstici d'hivern marca l'inici de les mascarades carnavalesques que acompanyen el despertar de la natura. Així, a l'estiu, identificat amb les idees de lluminositat, alegria, calor i fertilitat, la festa és s'identifica amb la celebració de la collita. Són festes d'acció de gràcies, romeries d'agraïment pels fruits recollits.
El sol és l'astre per excel·lència que acompanya i regeix la benedicció dels camps. En el solstici d'estiu de l'hemisferi nord el sol arriba al zenit al migdia sobre el Tròpic de Càncer i en el solstici d'hivern arriba al zenit al migdia sobre el Tròpic de Capricorn. Ocorre dues vegades per any: el 20 o 21 de juny i el 21 o 22 de desembre de cada any.
En el solstici d'estiu de l'hemisferi Sud el Sol aconsegueix el zenit al migdia sobre el Tròpic de Capricorn i en el solstici d'hivern arriba al zenit al migdia sobre el Tròpic de Càncer. Ocorre dues vegades per any: el 20 o 21 de desembre i el 21 o 22 de juny de cada any. Al llarg de l'any la posició de el Sol vista des de la Terra es mou cap al Nord i el Sud.
L'existència dels solsticis està provocada per la inclinació de l'eix de la Terra sobre el pla de la seva òrbita. En els dies de solstici, la longitud del dia i la latitud de el Sol al migdia són màximes (en el solstici d'estiu) i mínimes (en el solstici d'hivern) comparades amb qualsevol altre dia de l'any.
En l'actualitat, la festa del solstici d'estiu la representa la coneguda com a Nit de Sant Joan, festivitat d'origen molt antic que sol anar lligada a encendre fogueres o focs, la qual cosa al seu torn està molt relacionat amb les celebracions en què es festejava l'arribada del solstici d'estiu a l'hemisferi nord, el ritu principal consisteix en encendre una foguera.
En molts llocs les celebracions actuals tenen una connexió directa amb les celebracions de l'antiguitat lligades al solstici d'estiu, de manera que en elles pot detectar-se una gran influència de ritus pre-cristians o simplement vinculats als cicles de la natura.
HIVERN
El diumenge 21 de Desembre se celebra el solstici d'hivern, és a dir, l'arribada de l'hivern amb festes i celebracions que es remunten a centenars d'anys enrere. I per què es festeja l'arribada de l'estació més dura de les quatre? El solstici d'hivern vol dir que aquesta nit és la més llarga de l'any en l'hemisferi nord, i aquest dilluns serà el dia més curt de l'any. És a dir, que a partir de dimarts que ve els dies s'aniran allargant fins al solstici d'estiu. Des de l'antiguitat.
TRADICIÓ DE LA FM DE SANT BOI
La festa comença el diumenge anterior al 20 de maig, diada de Sant Baldiri, amb l’Estirada de Corda, un dels actes que donen el tret de sortida de la Festa Major de Sant Boi.
En l’organització de la festa major hi participen més de 50 entitats de la vila, en coordinació amb l’ajuntament. Els actes comencen la vigília del 20 de maig amb el pregó i el ball de festa major. El 20 de maig, la festa comença amb un ofici solemne, espectacles infantils i diversos concerts i balls.
El dissabte de Festa Major, els actes comencen amb les matinades dels grallers, i durant tot el dia es succeeixen activitats per a tots els gustos i edats: la Fira del Joc i l’Aventura, una fira amb activitats i jocs pels més menuts que es celebra des de 1987, la Festa de la Gent Gran, que dura quasi dues setmanes, i la Trobada Gegantera, un esdeveniment organitzat per la Colla de Geganters i Grallers local des de 1990 i que compta amb la participació de moltes colles vingudes d’arreu de Catalunya. La Trobada consta d’una concentració, cercavila i ball final de tots els gegants participants a la plaça Deesa de l’Aigua del Parc de la Muntanyeta. Els actes de dissabte culminen amb la Tabalada i el posterior Correfoc, un esdeveniment que dóna pas al concert musical de la Festa Major que compta amb l’actuació dels millors grups del pop-rock català del moment.
El matí de diumenge de Festa Major comença amb una Trobada de Puntaires (des de 1994), una audició de sardanes i un Concurs de Paelles de Festa Major (des de 1997). A la tarda té lloc la trobada castellera, que es realitza des de 1994 a la plaça de l’Ajuntament i que compta amb diverses colles convidades. La festa es clou amb un gran castell de focs d’artifici.
CASTELLERS I SIMBOLISME
La idea de formar una colla castellera a Sant Boi va sorgir a finals de 1993. La primera actuació de la colla va ser durant la Festa Major de Sant Boi de 1994, en que van descarregar un pilar de quatre. Dos dies més tard, apadrinats pels Castellers de Castelldefels, van descarregar el dos de cinc, el quatre de sis i el pilar de quatre. Els millors castells aconseguits pels castellers de Sant Boi són el tres de 7, el quatre de 7 i el pilar de 5. L'any 2007 van decidir deixar d'actuar per manca d'efectius.
Tot i així no van dissoldre la colla a l'espera que les noves generacions puguin tirar endavant l'entitat.
