viernes, 12 de febrero de 2021


CARNAVAL 

ORIGEN

El carnaval també està molt relacionat amb la tradició cristiana. Se celebra uns dies abans del Dimecres de Cendra, dia en què comença la Quaresma 

En la tradició cristiana, els quaranta dies que dura la Quaresma són un temps de sacrifici en els quals no es pot menjar gaire. Per això, durant el Carnaval hi ha més llibertat i es trenquen moltes regles. Cal aprofitar per fer tot allò que després no es podrà fer.

Dos personatges han representat històricament la lluita entre el que signifiquen el carnaval i la Quaresma. Per un costat, el rei Carnestoltes I per l'altre la vella quaresma.


QUE PENSA L'ESGLÈSIA DEL CARNAVAL 


El carnaval, encara que l'Església no l'admet com a celebració religiosa, està associat amb els països de tradició catòlicai amb els cristians ortodoxos orientals.


TRADICIÓ CATALANA

El 16 de Febrer es dijous gras i comença el carnaval.

Els catalans celebrem aquest dia l’entrada als dies de Carnaval, fins l’arribada del Rei Carnestoltes, diumenge vinent. En el seu pregó, el rei dóna permís per passar-s’ho bé sense limitacions, però això nomes dura fins el dimarts. Aquest dia la gent s’adona que tant desordre no és bo.

En un judici públic, el rei és declarat culpable de tot, i se’l condemna a mort. Després de llegir el seu testament, se’l crema en públic. A partir de la mitjanit del dimarts s’acaba la festa i comença la quaresma.

CARNAVAL ARREU DEL MÓN

Ivrea, Itàlia Al carnaval d’aquesta localitat es fa una taronjada amb fruites de veritat. La festa barreja elements medievals amb referències a la invasió napoleònica del segle XIX. La festa té personatges històrics que presideixen els actes: la Mugnaia, il Sostituto Gran Cancelliere, il Magnifico Podestà.

Venècia, Itàlia El carnaval venecià és un dels més famosos es coneix com a festa pública des del 1296. Els protagonistes de la festa són les disfresses i les màscares, especialment pensades per a ocultar la identitat i el sexe. Actualment dura dues setmanes i combina tot d’actes públics amb moltes festes privades. Un dels millors moments és el ‘Volo dell’Angelo’, en què un equilibrista travessa la distància que hi ha entre el campanar de Sant Marc i el Palau Ducal fent acrobàcies sobre un cable.

Colònia, Alemanya Cada 11 de novembre a les 11.11 arrenca el carnaval de Colònia, tot i això,l’autèntica festa comença el dijous de carnaval. El dia clau és el ‘rosenmontag’ quan es fan les cavalcades i es canten les cançons tradicionals, que són en kölsch, l’antiga llengua local de Colònia.

Mohács, Hongria L ’element més curiós de la festa són les disfresses dels ‘busós’, grups d’homes vestits amb pells d’animal i esquelles que porten unes màscares de fusta amb banyes d’aspecte demoníac. L’origen d’aquest carnaval te procedencia a Croàcia, Sèrbia i Eslovènia, és incert. 

Nova Orleans, Estats Units El dia clau és el ‘mardi gras’, l’últim dia de la festa i quan s’intensifiquen les desfilades de carrosses. La festa funciona per confraries. Durant les rues, es llancen milers de collarets de boles de plàstic, un objecte que ha acabat esdevenint una icona d’aquest carnaval. 

Oruro, Bolívia Encara que sigui poc conegut, és el segon carnaval més multitudinari del món després del de Rio de Janeiro. Milions de persones surten al carrer amb disfresses acolorides corresponents a les diferents agrupacions i desfilen al ritme de danses típiques. El carnaval s’acaba amb una gran processó de més de quinze hores de durada, fins diumenge a la matinada. 

Barranquilla, Colòmbia Amb uns orígens que es remunten al segle XIX, la setmana de celebracions hi atreu un milió de persones i és un dels carnavals més destacats de Llatinoamèrica. L’esdeveniment més destacat del carnaval és el dissabte, quan una batalla de flors presidida per la Reina inaugura el festival..

Rio de Janeiro, BrasiEl carnaval de Rio de Janeiro és l’exemple més conegut del carnaval brasiler, que se celebra d’una manera molt semblant en altres ciutats del país. És la barreja de les cultures portuguesa, espanyola i afrobrasilera. La festa s’organitza per ‘blocos’, grups de persones que es vesteixen seguint els mateixos temes o celebren la festa d’una determinada manera.